dimarts, 19 de maig de 2015

Acadèmics contra els blocs electorals


MANIFEST DE LA COMUNITAT ACADÈMICA CONTRA ELS BLOCS D’INFORMACIÓ ELECTORAL I EN SUPORT DE LES DEMANDES DEL COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA AL TRIBUNAL D’ESTRASBURG I AL CONSELL D’EUROPA 

La protecció del pluralisme polític i la llibertat d’expressió queden recollits als articles 1 i 20 de la Constitució Espanyola. De la mateixa manera, els articles 43 i 52 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya proclamen el dret dels ciutadans a la informació i la garantia del pluralisme polític.
Però en període electoral la protecció del pluralisme polític queda en mans de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). En la seva redacció inicial (1985)1, aquesta llei feia referència, a la secció 6a del Capítol VI, a la utilització dels mitjans de comunicació per a campanyes electorals:

  • D’una banda, estableix que durant la campanya electoral els partits, federacions, coalicions i agrupacions que concorrin a unes eleccions tenen dret a espais gratuïts de propaganda a les emissores de televisió i ràdio de titularitat pública (art. 60.2), i que correspon a la Junta Electoral l’atribució del temps de propaganda electoral en funció dels vots obtinguts a les anteriors eleccions equivalents (arts. 61, 65 i 67).
  • De l’altra, determina que el respecte al pluralisme polític i social, així com la neutralitat informativa dels mitjans de comunicació públics en període electoral, han de ser garantits per l’organització d’aquests mitjans i el seu control previstos a les lleis. Amb tot, també aclareix que les decisions dels òrgans d’administració dels mitjans públics es poden recórrer davant la Junta Electoral competent (art. 66).
L’any 2011 l’article 66 de la LOREG2, com hem vist relatiu a la informació en període electoral, va ser modificat en dos sentits:

  • A la necessitat de respectar la neutralitat informativa, s’afegia també el respecte a la igualtat i la proporcionalitat (sense aclarir com conciliar l’aplicació simultània d’aquests dos nous condicionants).
  • Ampliava a les emissores de titularitat privada el respecte als principis de pluralisme e igualtat i, en el cas de les televisions privades, afegia a més els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa.
Malgrat aquesta modificació, la LOREG només estipula explícitament en el cas dels espais gratuïts de propaganda que hi ha d’haver una distribució del temps que es dedica a cada partit en funció de les darreres eleccions equivalents.
Amb tot, les reclamacions interposades pels diferents partits polítics davant la Junta Electoral Central han anat configurant una doctrina que ha tendit a equiparar el tractament de la propaganda i el de la informació electoral. D’aquesta manera, s’han anat consolidant els anomenats “blocs electorals”, que fixen un temps i un ordre predeterminat de les notícies sobre la campanya electoral als mitjans audiovisuals de titularitat pública.
Com assenyalen Núria Almiron, María Capurro i Pablo Santcovsky en un estudi publicat el 20103 la doctrina de la Junta Electoral sovint ha estat confusa i contradictòria. Una situació que s’ha mantingut amb actuacions posteriors: el 2011 publicava una instrucció on establia que la durada de les informacions s’havia d’ajustar proporcionalment als resultats de les darreres eleccions equivalents; quatre anys més tard introdueix la possibilitat de considerar com a “grups polítics significatius” les forces polítiques que no es van presentar a les anteriors eleccions equivalents o que no van obtenir representació, però que han aconseguit almenys un 5% dels vots vàlids emesos en eleccions posteriors4. L’aplicació de la instrucció ja ha produït situacions xocants, com el fet de negar la consideració de grup polític significatiu a una força amb representació al Parlament de Catalunya, que ha quedat exclosa dels debat de candidats previst a l’emissora pública de televisió de Barcelona en la campanya d’aquestes darreres municipals.
Cal subratllar, però, que la pròpia doctrina de la Junta Electoral Central preveu la possibilitat d’evitar els blocs electorals mitjançant l’acord unànime de les forces polítiques que concorren a un procés electoral5. Molins de Rei, El Prat del Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Sant Vicenç dels Horts o Bellvei del Penedès, són poblacions on s’ha assolit el consens necessari per no aplicar aquest sistema a la cobertura informativa de les eleccions municipals d’enguany. Aquests exemples posen de manifest que la llei no obliga si hi ha voluntat política de fer confiança en els professionals.

L’oposició als blocs informatius, es fonamenta, doncs, en el fet que equipara la informació a la propaganda i també perquè suposen una ingerència política en el treball dels periodistes, que durant les campanyes electorals no poden exercir la funció social que desenvolupen habitualment. 
 
Pel que fa a la relació entre el sistema polític i el sistema mediàtic, Espanya es contextualitza en el model anomenat de pluralisme polaritzat, propi dels països mediterranis, que es caracteritza per un baix nivell de professionalització i autoregulació, i un elevat grau d’instrumentalització política dels mitjans de comunicació6. Però fins i tot en relació amb el nostre entorn més pròxim, la situació que es produeix a Espanya en els períodes electorals és excepcional, ja que a la majoria de països europeus la informació política no està subjecta al sistema de blocs ni el control del pluralisme recau en un òrgan electoral (com la Junta Electoral Central). O bé s’exerceix una supervisió per part d’autoritats de l’audiovisual, o bé s’efectua un control intern per part de les emissores públiques7.

Aquesta excepcionalitat ha estat denunciada des de fa gairebé dues dècades per comitès d’empresa de mitjans públics, així com per sindicats, associacions i col·legis professionals, com el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ha impulsat recentment dues iniciatives per a la supressió dels blocs d’informació electoral. D’una banda, la presentació d’una queixa formal al Consell d’Europa —mitjançant la Federació de Periodistes Europeus (EFJ) i la Federació Internacional de Periodistes (IFJ)—. De l’altra, una campanya de micromecenatge per elevar una demanda contra els blocs electorals al Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest darrer cas, la fórmula del micromecenantge té la pretensió d’implicar la ciutadania en una qüestió que no és purament una reclamació professional, sinó que té a veure amb la qualitat democràtica de la nostra societat. 
 
Per aquest motiu, com a col·lectiu acadèmic dedicat la recerca sobre els fenòmens de la comunicació i, sovint, a la formació dels futurs periodistes, manifestem:

-El nostre suport a les iniciatives endegades contra els blocs electorals pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, i la voluntat de contribuir a la seva difusió.

-La necessitat de fomentar la reflexió crítica sobre les condicions que afavoreixen l’expressió del pluralisme (no només polític, sinó també social) als mitjans de comunicació, i molt especialment als públics. En el cas de Catalunya aquesta reflexió és crucial en aquests moments en què el Parlament debat la proposició de llei electoral.

1 Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. BOE núm. 147, 20 de juny de 1985.
2 Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, de Règim Electoral General. BOE, núm. 25, 29 de gener de 2011.
3 “Els blocs electorals als mitjans públics de l’Estat espanyol: una excepció a Europa”. Quaderns del CAC, núm. 34, pàgs. 93-100.
4 Instrucció 1/2015, de 15 d’abril, de la Junta Electoral Central, de modificació de la Instrucció 4/2011, de 24 de març, d’interpretació de l’article 66 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, sobre la consideració com a grup polític significatiu en els plans de cobertura informativa dels mitjans públics de comunicació.
5 Sessió de la Junta Electoral Central de 27 de febrer de 2008 (núm. expedient 292/662).
6 Daniel C. Hallin i Paolo Mancini (2007). Sistemas mediáticos comparados. Barcelona: Hacer editorial.
7 En aquest sentit també cal esmentar el treball de recerca comparada sobre la regulació de la cobertura de la informació política per part dels operadors públics de deu països europeus realitzat per Núria Almirón, María Capurro i Pablo Santcovsky (2010). “The Regulation of Public Broadcasters’ News Coverage of Political Actors in Ten European Union Countries”. Comunicación y Sociedad, Vol. XXIII, núm. 1, pàgs. 205-236.